El narrador daquesta història se sap fracassat, però no només ho assumeix sense recança sinó que viu el seu particular fracàs amb orgull. a través de la veu del didac desprius i amb la barcelona de la transició com a teló de fons, assistim a la narració —no exempta dhumor i dagudesa— duna pedregosa relació damor i duna amistat irreconciliable, i ens apropem a una colla damics que gaudeixen de la nit barcelonina amb la sensació que, de sobte, tot és possible.
